Katalin Karikó

Des de finals dels 80, Katalin Karikó va centrar els seus estudis en les possibilitats terapèutiques del ARN missatger. Durant molts anys, la seua proposta va ser rebutjada per institucions i companyies farmacèutiques, malgrat la qual cosa no va desistir de la seua obstinació. Avui, quasi quaranta anys després, els seus estudis són la base de les vacunes de Pfizer i Moderna contra la COVID-19.

Nascuda en 1955 a la ciutat hongaresa de Szolnok, Karikó va començar la seua carrera científica en el Centre d’Investigacions Biològiques de Szeged. Allí va obtenir el seu doctorat en bioquímica i va ser on va començar a estudiar el potencial terapèutic del ARNm.

En 1985 es va traslladar a la Universitat de Temple, a Filadèlfia, on va continuar amb aquesta línia de treball. Ningú aposta per ella, perquè totes les investigacions se centraven en aqueix moment l’ADN. Fins que en 1997 es produeix una trobada que serà clau per a Karikó: en la Universitat de Pennsilvània, la bioquímica hongaresa coneix a Drew Weissman, un immunòleg estatunidenc que estava treballant en la cerca d’una vacuna contra la SIDA. Weissman li proposa a Karikó aplicar les seues investigacions sobre el ARNm. Però les vacunes de ARN tenien alguns inconvenients i centren tots els seus esforços a solucionar-los.

En 2005 descobreixen que canviant una lletra de la seqüència genètica del ARN s’evitava la resposta immune exagerada i a més s’augmentava la producció de la proteïna desitjada.

En 2010, l’empresa MODERNA compra els drets de les patents que havien registrat Karikó i Weissman. I poc després, BioNTech, adquireix unes altres de les seues patents centrades en l’ús de ARN modificat per a vacunes contra el càncer.

En 2013 Karikó es va incorporar a BioNTech, on avui ocupa el lloc de vicepresidenta sènior, i en 2015 va comprovar que recobrir les molècules de ARN amb partícules lipídiques era una bona estratègia per al seu transport i protecció.