Marie Curie

Precursora en la ciència i en la lluita per vèncer els obstacles que es va trobar per ser dona, Marie Curie va nàixer a Polònia el 1867. Òrfena de mare des dels 10 anys, son pare, professor de física, la va animar a estudiar malgrat les prohibicions i els estigmes socials de l’època.

Varsòvia estava ocupada pels russos, que tenien vetat l’accés de les dones a la universitat. Però Marie no es va donar per vençuda. Va cercar treball com a institutriu i va començar els seus estudis en l’anomenada Universitat Florant, una institució clandestina, oberta a les dones i que oferia a la joventut polonesa una educació de qualitat en el seu propi idioma.

El 1891 va aconseguir el seu objectiu: accedir a les aules de la Universitat de la Sorbona de París, on es va llicenciar en Física el 1893 i en Matemàtiques un any més tard.

Poc després de graduar-se va conèixer el professor de Física Pierre Curie, amb qui va formar el tàndem adequat per a investigar junts i desentranyar les causes de la radioactivitat. Es van casar el 1895 i van tenir dues filles.

El 1903, l’Acadèmia Sueca va decidir lliurar el Premi Nobel de Física a Marie i Pierre Curie i a Henri Becquerel pels avanços que havien assolit quant a la radioactivitat i els fenòmens radioactius. Marie Curie es va convertir en la primera dona a rebre aquest prestigiós guardó. Uns anys després, el 1911, va ser reconeguda amb el Nobel de Química després de descobrir els elements radi i poloni. Va aconseguir ser l’única persona que ha obtingut fins ara el preuat guardó en dos camps científics diferents.

La seua generosa vocació científica els va portar a la renúncia a patentar els seus descobriments, ja que consideraven que eren patrimoni de la humanitat.

Després de la mort del seu marit en un accident el 1906, el Departament de Física de la Universitat de París li va oferir el lloc de Pierre, i es va convertir en la primera dona a fer classes a la Sorbona. Dos anys després va tornar a ser pionera en convertir-se en la primera dona a obtenir una càtedra i a exercir com a cap de laboratori en aquesta mateixa institució.

Les investigacions de Curie van ser pioneres, tant que ni ella ni el seu marit eren conscients dels perills als quals s’exposaven amb la radiació. De fet, es creu que l’anèmia aplàstica que va provocar la mort de Marie el 1934 va ser a causa dels llargs anys dedicats a la investigació al seu laboratori. El seu cos va ser depositat en un taüt segellat amb plom per aïllar-lo de la radiació.