Anna Veiga

Anna Veiga (Barcelona, 1956) és doctora en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Medicina de la Reproducció i Cèl·lules Mare. Actualment, dirigeix el Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona i és cap del grup d’investigació en Teràpia amb cèl·lules mare pluripotents en el Programa de Medicina Regenerativa P-CMR[C], del Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). A més, és professora associada en el Departament de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La Dr. Veiga ha publicat més de 350 articles científics en revistes nacionals i internacionals, 73 capítols de llibres i té 9256 cites amb un índex h de 50. Ha participat com a organitzadora o ponent en esdeveniments científics internacionals relacionats amb l’embriologia clínica, la genètica reproductiva, les cèl·lules mare, la teràpia cel·lular i la bioètica. La Dra. Veiga és actualment membre editorial de nombroses revistes científiques internacionals i nacionals. És membre honorari de diverses societats científiques, com la Società italiana Embryology Reproduzzione e Riccerca (SIERR) i l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Biologia i de la Reproducció (ASEBIR), de la qual va ser fundadora i presidenta durant 10 anys.

A més, va ser presidenta de European Society for Human Reproduction and Embryology (ESHRE), entre els anys 2011 i 2013; Directora d’I+D+i de l’Àrea de Biologia Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona (2005-2021); directora de l’Àrea de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus (1982-2004) i Directora del Laboratori de Fecundació in vitro del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus (1982-2004).

“El meu desig és que arribe un moment en què no faça falta emfatitzar que una dona es dedica a la ciència”.

Segons Anna Veiga, s’ha de continuar motivant als xiquets i xiquetes al fet que coneguen el món de la investigació, per a despertar-los vocacions i anar treballant, des de la base, per a aconseguir futurs científics i científiques: “En aquest sentit, aquesta iniciativa em sembla fantàstica, sobretot perquè en secundar-se en l’art fa molt més senzill aqueix acostament cap a la ciència per part dels més xicotets i xicotetes. No fa tants anys, a aquella que es dedicava a aquest apassionant món de la investigació se la considerava una rara avis, però afortunadament això ha anat canviant. El meu desig és que arribe un moment en què no faça falta emfatitzar que una dona es dedica a la ciència”.