Ángela Nieto

Ángela Nieto (Madrid, 1960) és Professora d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des de 2004, any en què es va traslladar des de l’Institut Cajal (Madrid) a Alacant, a l’Institut de Neurociències, centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx. Allí dirigeix actualment el grup de Plasticitat cel·lular en el desenvolupament i la malaltia.

Amb el seu grup, Ángela Nieto porta més de 25 anys estudiant la transició epiteli-mesènquima, un procés biològic clau en la comprensió del desenvolupament embrionari, la progressió del càncer i les malalties degeneratives de l’envelliment. Aquesta línia d’investigació ha fet mereixedora a la professora Ángela Nieto de nombrosos guardons i distincions, que la situen entre les investigadores espanyoles més premiades.

Entre altres reconeixements, destaquen el premi “Rei Jaume I” en Investigació Bàsica (2009); Premi Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana (2015); Premi Fundació Lilly en Investigació preclínica (2018); ASEICA Cancer Research Award (2018); Premi Nacional d’Investigació Ramón y Cajal (2019) i el Premi L’Oréal-UNESCO for Women in Science (2022), que li reconeix com a millor científica europea de l’any.

En l’actualitat, Ángela Nieto és presidenta de la Societat Internacional de Biologia del Desenvolupament (ISDB); delegada científica per Espanya i vicepresidenta en el Consell del European Molecular Biology Laboratory (EMBL) i la European Molecular Biology Conference (EMBC); membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO); Membre de CIBERER (centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa—Malalties Rares) i membre de l’Alt Consell Consultiu de la Generalitat Valenciana.

Ferma defensora del paper de la ciència per al present i futur de la nostra societat, Nieto destaca que acostar la ciència a l’alumnat i a la societat és crucial per a forjar un futur en el qual la ciència tinga més protagonisme: “En el cas dels alumnes, i de les alumnes en particular, és encara més important ja que, encara que semble estrany, estem assistint a una disminució en el nombre de xiques interessades a seguir carreres científiques. Per exemple, a Espanya, només el 7% de les adolescents té pensat estudiar enginyeria o informàtica. Cal dir-los que és possible, que es pot ser científica i ser molt feliç, i que, si aqueix és el seu somni, seguisquen avant perquè la visió de les dones en totes les disciplines és crucial. No podem perdre el talent i el tarannà de les dones en cap activitat humana”.