Programadora
Un segle abans que començara l’era de les computadores, Ada Byron, més coneguda per Ada Lovelace, ja va imaginar com serien. Nascuda a Londres el 1815, està considerada com la primera programadora de la història.
Filla del poeta Lord Byron, a qui no va arribar a conèixer, i Annabella Milbanke, una aristòcrata apassionada per les matemàtiques, activista política i fortament implicada en la lluita antiesclavista, Ada va ser sempre una xiqueta curiosa que ja de xicoteta imaginava com crear màquines per a volar.
El seu interès per les matemàtiques va créixer amb ella i quan va complir 18 anys va començar a assistir a les festes de l’alta societat londinenca. En una d’aquestes va conèixer Charles Babbage, un conegut matemàtic i enginyer que estava dissenyant una calculadora mecànica per a resoldre automàticament funcions numèriques. Interessada per la màquina de Babbage, va començar a treballar amb ell traduint un escrit en italià sobre aquesta. Però Lovelace no solament es va limitatar a traduir, sinó que va saber veure en aquell artefacte moltes més coses que les que el seu creador era capaç d’imaginar. Amb els seus coneixements matemàtics i la seua ment creativa, Ada va escriure un algorisme que aconseguiria que la màquina analítica de Babbage fera càlculs sense necessitat d’intervenció humana: una fórmula matemàtica que molts consideren el primer programa informàtic de la història. A més, va augurar també que les màquines serien capaces de fer més coses que només realitzar càlculs: podrien entendre símbols i es podrien utilitzar per a crear música o art.
La computadora sobre la qual escrivia, la màquina analítica o màquina diferencial de l’inventor britànic Charles Babbage, mai es va construir, però els seus escrits sobre computació han provocat que Lovelace –qui va morir de càncer d’úter el 1852, als 36 anys– s’haja guanyat el reconeixement de ser la primera persona a programar computadores.
El llenguatge de programació Ada, desenvolupat pel Departament de Defensa dels Estats Units, va ser nomenat així en homenatge a ella.
Totes les seues troballes van ser fonamentals per a l’eventual creació de la computadora.
Ubicació: IES Serpis. Carrer José María de Haro, 63 (València)
EMT Línies: 31, 32, 81, 99, N1, N9