Valentina Tereixkova

El 16 de juny de 1963, a les 9.29 UTC, es va enlairar des de la base espacial de Baikonur la nau Vostok-6, tripulada per Valentina Tereixkova, Txaika (aquest era el seu nom en clau, i vol dir ‘gavina’), de només 26 anys, que es va convertir així en la primera dona astronauta de la història: “Ací Txaika. Veig l’horitzó, una banda de color blau clar. I ací tenim la Terra, que bella que és! Tot va esplèndidament”.

Prop d’ella orbitava la Vostok-5, pilotada per l’astronauta Valeri Bykovski i enviada a l’espai dos dies abans.

Valentina va conduir la nau durant 71 hores, és a dir, 3 dies, i així va superar d’un 50% el temps sumat de tots els astronautes nord-americans que havien fet la volta al planeta. I durant tot aquest temps va fer nombroses proves i experiments, i fins i tot va evitar una desgràcia, quan s’adonà que la nau estava programada per a allunyar-se de la terra i no per a acostar-s’hi. I tot això, sense cap experiència prèvia com a astronauta.

Valentina va arribar a l’espai des del cel. Nascuda el 6 de març del 1937 a la regió de Iaroslavl (Rússia), va deixar l’escola amb 16 anys per treballar en una fàbrica tèxtil i de pneumàtics. Aficionada fervent del paracaigudisme durant la joventut, va ser aquesta afició al cel el que la va portar a ser reclutada per a un experiment: una anàlisi comparativa dels efectes del vol espacial en homes i dones. Les naus russes Vostok no tenien dispositiu per a aterrar, per la qual cosa l’astronauta era expulsat a 10 km de terra i havia de davallar el tram final en paracaigudes.

Valentina va ser seleccionada entre 400 aspirants, després de passar una àrdua sèrie de proves físiques, intel·lectuals i tècniques, per a rebre una dura preparació al Centre d’Entrenament per a Cosmonautes (el TsPK), als afores de Moscou.

Quant als efectes del vol espacial, no es van trobar diferències entre homes i dones, però lamentablement sí que va haver-hi diferències terrenals entre els tripulants de les dues naus Vostok. Va haver-hi acusacions de propaganda per part dels nord-americans, que consideraven absurd posar una dona a l’espai; hi hagué també una falta de confiança per part del director del programa espacial soviètic en Valentina, pel fet de ser dona, i no se li va permetre agafar els comandaments de l’aparell, tal com estava previst, quan es va detectar que no podia redreçar la nau; al final el problema va resultar que era degut a una errada en la programació. Va haver-hi també acusacions de feblesa, i burles, quan va confessar que els tres dies que va estar en òrbita se’ls va passar vomitant i amb malestar per l’efecte de la manca de gravetat; els mateixos que es burlaven d’ella per això lloaven la resistència del seu company per aguantar malestars similars. I malgrat tot, en cap moment va deixar de mantenir el quadern de bitàcola, de somriure a la càmera i de fer fotografies de l’horitzó que després van ajudar a descobrir, per exemple, els aerosols atmosfèrics.