Rosana Rodríguez López és Professora Titular en la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), on es va doctorar en 2005 amb la seua tesi “Solucions periòdiques per a equacions diferencials no lineals”. Va ser professora d’ensenyament secundari, docent de l’antic Departament d’Anàlisi Matemàtica de la USC i actualment desenvolupa tasques docents i investigadores en el Departament d’Estadística, Anàlisi Matemàtica i Optimització de la mateixa universitat. A més, és vicedegana de la Facultat de Matemàtiques i coordinadora del Grau en Matemàtiques impartit en la universitat compostelana.
Text de Rosana Rodríguez:
Vaig nàixer en una localitat del sud de la província de Lugo, a l’ajuntament de Ribas de Sil, el qual rep el seu nom del riu que travessa la zona. Aquest riu, en algunes parts del seu traçat separa les províncies de Lugo i Orense. De fet, malgrat haver nascut a la província de Lugo, és en la d’Orense en la qual vaig residir durant la infància i tot el període previ als meus estudis universitaris.
Vaig créixer en una família totalment normal, treballadora, que tractaven sempre d’estimular el meu aprenentatge amb lectures i realització de càlcul des de molt xicoteta. A causa d’això, només vaig estar una setmana en segon curs de preescolar, amb el que abans de complir els nou anys vaig començar cinquè d’ensenyament general bàsic (EGB).
L’etapa escolar és de la qual un sempre guarda uns records més grats. Recorde la meua etapa de preescolar, quan la nostra professora intercanviava molts dies els abrics verds que teníem una companya i jo i, més endavant, l’alegria amb la qual a casa es rebia l’arribada del butlletí de notes o qualsevol altra notícia positiva sobre el col·le. Un dia, fins es van cremar les creïlles fregides per deixar d’atendre-les per a parar atenció a les notes. Més tard, en l’institut (en els cursos de B.O.P.), m’agradava molt buscar solucions diferents als problemes proposats i, moltes vegades, els profes pensaven que algú m’ajudava a resoldre’ls, quan en realitat no era així.
Vaig tenir una professora molt bona de matemàtiques en l’institut, això va acabar de conformar una vocació que potser ja era present des d’abans, però que es va aclarir en 1r BUP. Les mates eren una assignatura que m’entusiasmava. En els últims anys d’institut, diferents docents m’animaven a triar una carrera de l’àmbit de l’enginyeria, però jo tenia ja una vocació molt clara: volia ser professora de matemàtiques en educació secundària!
Sobretot m’agradaven perquè em resultaven senzilles i obligaven a pensar maneres de resoldre problemes i a raonar. En aqueix moment, no era massa conscient del potencial de les seues aplicacions, m’agradaven en si i m’agradava el treball que podria desenvolupar en el futur com a docent. Em veia amb vocació docent, sobretot. No va ser fins més endavant quan vaig poder comprovar l’aplicabilitat de les Matemàtiques per a generar avanços en diferents camps.
Crec que les Matemàtiques són importants en la vida diària per diversos motius: proporcionen models per a predir l’evolució de molts fenòmens (meteorologia, economia, epidèmies…), proporcionen eines per a fer que les operacions que realitzem diàriament siguen segures i ens fan ser més crítics davant la informació que rebem, per citar alguns exemples. Formen part de quasi tot el que manegem diàriament, encara que no ens adonem.
El que més m’agrada de les matemàtiques són els recursos que ens proporcionen en relació a raonaments, anàlisi crítica i lògica de la realitat. Dins dels continguts i procediments, el meu camp d’especialització és l’Anàlisi Matemàtica, en particular, les Equacions Diferencials.
Artista: Carmen Morillo
Ubicació: IES Conselleria
C\ Monestir de Poblet, s/n, 46015 València
EMT Línies: 62, 92, C3