Rosalind Franklin

Nascuda a Londres el 1920, la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin va aconseguir capturar la imatge que va demostrar que l’ADN era una doble hèlix. Les seues investigacions van servir també com a base per a comprendre l’ARN, el carbó, el grafit i els virus. No obstant això, el seu treball es va quedar sense el reconeixement que mereixia.

Educada en una família jueva que feia quatre generacions que es dedicava a la banca, va necessitar el suport d’algunes dones de la seua família per a poder anar a la universitat, perquè son pare no estava d’acord amb la seua decisió d’estudiar química. Però Franklin va seguir el seu camí i es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1945.

Va ser una científica francesa refugiada a Anglaterra durant la guerra, Adrienne Weill, la que va orientar el seu treball postdoctoral i, el 1947, la va animar a anar a França, al Laboratori Central de Serveis Químics de l’Estat, a París. Era un grup d’investigació molt actiu, a l’última, dinàmic i, sobretot, obert a les dones, a diferència de l’anquilosat i masculí entorn que coneixia a Anglaterra. Allí va aprendre la tècnica de difracció de raigs X en la qual es convertiria en una experta a nivell mundial i que aplicaria, pocs anys més tard, a la molècula de l’ADN.

El 1951, va tornar a Anglaterra, i va aconseguir una plaça en el King’s College de Londres, un centre on les dones eren tractades amb respecte, però sabien que, sens dubte, mai aconseguirien l’estatus dels homes.

En la seua estada al King’s College, Franklin va millorar l’aparell per a obtenir imatges de l’ADN; va canviar el mètode i va obtenir fotografies amb una nitidesa que ningú havia aconseguit abans. Al novembre del 1951 va fer una xarrada per a exposar els seus resultats als col·legues, i entre el públic estaven Watson i Crick, també interessats per l’estructura de l’ADN i que treballaven al Laboratori Cavendish, a Cambridge.

En aquell seminari, Watson i Crick van començar a conèixer el treball de Rosalind Franklin i a utilitzar les seues dades. Al febrer del 1953, van veure tres imatges i, entre aquestes, la famosa fotografia número 51. Aquestes imatges, més les dades de la xarrada de Rosalind Franklin del 1951, van portar a Watson i Crick a la seua proposta de l’estructura de l’ADN, que van publicar en Nature a l’abril, només un parell de mesos després de veure la fotografia.

En aquest punt, cansada de les discussions amb Wilkins, Watson i Crick, i en general, de l’ambient del King’s College, es trasllada al Birbeck College, també a Londres, al laboratori dirigit per John Bernal, on la seua carrera investigadora va seguir avant, amb importants treballs sobre virus, en concret, el del mosaic del tabac i el de la poliomielitis, que encara cita el personal expert. Allí va romandre fins a la mort, el 1958, a causa d’un càncer d’ovari.

Quatre anys després, el 1962, Watson, Crick i Wilkins rebien el Premi Nobel pels estudis sobre l’estructura de l’ADN. Ni Watson ni Crick van esmentar Rosalind Franklin en els seus discursos d’acceptació.