Doctora en Informàtica
Carme Torras és llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, màster en Ciències de la computació per la Universitat de Massachusetts, doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, i professora d’investigació en l’Institut de Robòtica i informàtica Industrial (CSIC-UPC), on dirigeix un grup d’investigació en robòtica assistencial. Compagina la dedicació en la investigació amb l’escriptura literària i la promoció de la tecnoètica.
Al llarg de la seua trajectòria, ha sigut guardonada amb el premi Rafael Campalans de l’IEC (1985), la Medalla Narcís Monturiol (2000) i el premi Nacional d’Investigació (2020) de la Generalitat de Catalunya, el premi Julio Peláez a les dones pioneres en ciències (2019) de la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bo, i el Premi Nacional d’Investigació en matemàtiques i TIC del Ministeri de Ciència i Innovació (2020).
Carme Torras és Fellow del IEEE, EurAI i ELLIS, membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia Espanyola d’Enginyeria, i de l’Acadèmia Europaea. És coautora de vuit llibres científics i prop de quatre-cents articles sobre neurocomputació, intel·ligència artificial i robòtica. Ha dirigit 23 tesis doctorals i liderat 17 projectes europeus, entre els quals destaca l’ERC Advanced Grant CLOTHILDE sobre manipulació robotitzada de roba. És membre de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya i vicepresidenta del Comitè d’Ètica del CSIC.
Les seues novel·les La mutació sentimental —premis Pedrolo i Ictineu—, Enxarxats—Premi Ictineu— i la compilació de relats Estimades màquines aborden dilemes ètics suscitats per les tecnologies digitals. Les seues obres han sigut traduïdes a l’anglès, castellà, italià i xinès.
Sobre el mural
Carme Torras: “Aquesta unió de ciència i art és una preciosa plasmació que ciències i lletres, tecnologia i humanitats, han d’anar de la mà. La seua separació en alguns àmbits educatius és empobridora, mentre que unides es potencien mútuament. El mural representa molt bé el privilegi que he tingut de poder gaudir del món investigador i literari, ciències i humanitats imbricades de nou, sense oblidar l’esport, que també ha sigut un factor equilibrant en la meua trajectòria i m’ha permès gaudir d’amistats de perfils molt variats, un còctel personalment molt enriquidor”.
Irene Remón: “Per a mi ha sigut un honor per poder retratar Carme, un exemple com a científica i com a dona, i un honor poder participar d’un projecte tan necessari com és Dones de Ciència, que reivindica la presència de les dones tant en l’àmbit científic com en l’artístic, i advoca per la visibilització i per l’educació en la igualtat als col·legis i instituts. Un projecte que continua sent necessari avui; malgrat els grans avanços que ha aconseguit el feminisme, la lluita per la visibilització de les dones en tots els àmbits professionals és una cosa que no podem deixar de costat i que, com a artistes, tenim el deure de portar aquesta reivindicació a cada projecte que comencem”.
IES Benicalap
Carrer del Doctor Nicasi Benlloch, 130, Benicalap, 46015 València