El relat de la vida de Sófia Kovalévskaia (Moscou, 1850-1891) és fascinant. En una època en la qual les dones mancaven de qualsevol autonomia i tenien prohibit anar a la universitat, el seu geni matemàtic, el seu esperit lliure i combatiu i la seua especial personalitat per a superar qualsevol tipus de barrera que poguera frenar els seus objectius li van permetre assolir les més altes cotes del pensament científic.
D’ascendència gitana ¬–Kovalévskaia es va criar al si d’una família noble de l’aristocràcia russa, si bé el seu avi va perdre el títol hereditari de príncep per casar-se amb una gitana zíngara–, va ser la primera dona que es va doctorar en matemàtiques i va ser també la primera dona professora en una universitat europea, en concret, a la Universitat d’Estocolm.
El seu nom ha quedat escrit en la història de les Matemàtiques amb el teorema que porta el seu nom, el teorema de Cauchy-Kovalévskaia sobre equacions diferencials. La seua especialització, per la qual en la seua època va ser coneguda a tot Europa, era la teoria de funcions abelianes.
Va estudiar també la forma dels anells de Saturn, que va ser la major aportació que va fer a la matemàtica aplicada. Però, sens dubte, el seu principal assoliment matemàtic va ser la recerca sobre la rotació d’un sòlid al voltant d’un punt fix. Gràcies a aquesta, va obtenir el Premi Bordin de l’Acadèmia de Ciències de París l’any 1888 i, més tard, el Premi de l’Acadèmia de Ciències de Suècia.
A més de les matemàtiques, una altra de les seues passions va ser la literatura. Va escriure novel·les, articles periodístics, poesia… Va arribar a ser amiga dels més grans matemàtics de l’època, com Weierstrass, Poincaré, Txebixov, Hermite, Picard, Mittag-Leffler, etc., i de científics i literats com Darwin, Eliot, Ibsen, Mendeléiev, Dostoievski, etc.
Kovalévskaia va ser una gran matemàtica, creativa, original i innovadora, amb un ric esperit interior que, a més, es va mantenir sempre en la lluita per aconseguir els drets per a l’emancipació de la dona.